D’una banda, hi ha el mètode de preescriptura, que es basa en l’entrenament motor extern, manual o gràfic de repetició de cadascuna de les grafies tantes vegades com sigui necessari fins a aconseguir la còpia exacta d’un model que s’ha d’imitar per assolir l’aprenentatge de l’escriptura. L’altre mètode, i el que més ens interessa aquí, és el que es basa en el desenvolupament d’un procés grafomotor.
La grafomotricitat és la disciplina científica que descriu l’acte gràfic mitjançant l’anàlisi de les coordinacions que el cervell produeix en els segments superiors del cos humà, degudament lateralitzats, i de la implicació que tenen en les produccions obtingudes per mitjà del domini de mecanismes de manipulació i d’instrumentalització dels objectes externs.
Si es pren com a punt de partida la definició general de grafomotricitat com a disciplina científica, i se la considera dins l’àmbit educatiu, la grafomotricitat com a disciplina didàctica ofereix la possibilitat d’organitzar les produccions gràfiques de l’infant a partir de la construcció dels seus processos simbòlics interns.
Les escoles que apliquen el mètode basat en el desenvolupament d’un procés grafomotor entenen la grafomotricitat com un procés de maduració personal de l’infant en el qual les vivències internes, les imatges mentals i la construcció d’estructures significatives ajuden a expressar amb representacions gràfiques els missatges comunicatius adreçats a uns destinataris en particular.
Etapes de la motricitat gràfica segons Victor Lowenfeld
El 1939, Victor Lowenfeld, en la seva obra Desarrollo de la capacidad creadora, determinava dues grans etapes evolutives, l’etapa del gargot i l’etapa preesquemàtica, que comprenien les edats de 18 mesos fins als 7 anys aproximadament que aquí ens interessen.
L'etapa del gargot
L’etapa del gargot comprèn aproximadament dels 18 mesos als 4 anys, i hi distingim:
- Gargot incontrolat: l’infant fa els primers traços o gargots cap als 18 mesos a partir del moviment de flexió (esquerra) i extensió (dreta) que s’anomenen de “vaivé” o “escombrada”. Fa línies movent tot el braç cap endavant i cap endarrere sense relació amb la direcció visual (sense mirar el que fa) i produeix traços impulsius i incontrolats. Són rectes o lleugerament corbats, de llargada variable i sovint sobresurten dels límits del paper.
- Gargot controlat: cap als 30 mesos aproximadament, s’inicia la coordinació visuomanual i el gargot es caracteritza per l’entrada en joc del nivell perceptiu. En aquesta etapa el nen o la nena comença a controlar o dirigir el moviment manual, és a dir, que mira i guia allò que dibuixa. L’infant fa intents de tancar les línies i dirigeix el gest amb línies que tenen un principi i un final, respectant els límits del paper (no surt del paper). El nen o la nena cada vegada va adquirint més control del gest i, en conseqüència, controla més les produccions gràfiques.
- Gargot amb nom: cap als 3 anys i mig, el nen o la nena dibuixa amb intenció, no per per simple plaer motor, i comença a anomenar els gargots. Els traços no varien gaire dels de l’etapa anterior –continuen essent rectes, corbs, ovals, línies entrecreuades o tancades–, però presenten una elaboració i destresa d’execució millors. És molt important en aquesta fase observar i respectar el dibuix del nen o la nena i esperar el moment en què el nen o la nena els anomeni espontàniament, no hem de forçar el nen o la nena que ens digui què és el que ha dibuixat, sinó esperar que ens ho digui espontàniament. El mateix traç pot representar diferents coses: un dia pot ser una bici i un altre, un sol. Per tant, és l’infant qui en donarà el significat espontàniament d’acord amb el moment o situació en què el faci; la majoria de gargots no s’assemblen a l’objecte representat. Comença a utilitzar el color en les produccions. Els diferents colors tenen diferents significats, tot i que tenen un paper secundari en l’etapa del gargot i no tenen cap relació amb la realitat de l’objecte dibuixat.
L’etapa preesquemàtica comprèn aproximadament dels 4 als 7 anys. En aquesta etapa l’infant crea conscientment formes que tenen alguna relació amb el món que l’envolta, cosa que està relacionada amb el començament de la comunicació gràfica. L’adult comença a reconèixer les expressions gràfiques de l’infant.
Els traços i els gargots són controlats i es refereixen a objectes visuals, ja que el nen o la nena ha adquirit una bona habilitat per moure el canell i el polze.
Cap als 4 anys generalment comença a fer formes reconegudes, tot i que a l’adult li costi encara de reconèixer. Cap als cinc anys, gairebé sempre es poden veure dibuixades persones, cases i arbres, i cap als sis anys les figures han evolucionat i són clarament representatives d’allò que l’infant vol.
El primer dibuix a ser reconegut normalment és la figura humana, que es dibuixa amb un cercle com a cara (amb ulls, nas i boca) i dues línies verticals que representen les cames. Aquestes figures reben el nom de capgrossos. Algunes hipòtesis concreten que el fet que les primeres figures representades siguin la figura humana es deu a la importància que afectivament tenen per a l’infant els adults o els altres nens.
A poc a poc, els “capgrossos” es van tornant més elaborats amb la incorporació de braços que surten de tots dos costats de les cames, després una rodona entre les cames que representa la panxa, i a vegades posen el cos. Cap als 6 anys l’infant ja fa la figura humana elaborada detalladament.
Quant al color, l’infant l’usa per plaer i gust, però continua sense tenir relació amb allò que ha dibuixat. Usa els colors segons el seu gust, i també segons el que dibuixa: si és una cosa que li agrada o per la qual sent certa aproximació afectiva, farà servir els colors que li agraden més.
En aquestes figures en què hi ha els dibuixos d’una nena de 5 anys predomina la relació amb la realitat tant en la figuració com en el color.
L’infant concep la representació de l’espai als dibuixos relacionat primordialment amb si mateix i amb el seu propi cos; és a dir, els objectes apareixen a dalt i a baix, l’un al costat de l’altre en la forma que el nen o la nena els comprèn. En les figures 31 i 32, es veuen els dibuixos amb tota mena de detalls.
.JPG)